El cinquè Ragnarok: Prefaci

PREFACI:

No tot en aquest món té sentit, encara que intentem trobar-lo o si més no provem de buscar-lo, i sinó, remuntem la imaginació cap a un lloc on les persones poden dominar als déus, als elements i fins i tot el seu propi destí; o més aviat és això el que ells creuen. Doncs situem-nos en un espai on els humans dominen els deus a voluntat, així com els elements; ja sigui per aptituds pròpies o mitjançant encanteris i invocacions especials; també creuen que el destí el construeixen ells mateixos... Estúpids!
La veritat és que viuen en la ignorància, els déus els utilitzen per fer les feines brutes o per passar una bona estona, ells viuen junts en el seu món allunyat de la corrupció humana i hi ha qui teixeix destins i qui vigila l’arbre de la saviesa, i així moure fils en el món mortal.
Totes les divinitats s’han agrupat per viure juntes entre luxúries, sota la vigilància de Déu, qui controla aquest munió de virtuts i vicis amb mà ferma. Castiga i premia tant pensaments com accions; això provocarà recels, com el que donarà principi a aquesta historia, la historia d’uns simples destins humans que els déus manipularan per salvar-se d’ells mateixos.
Els inicis d’aquesta terra els trobem en la creació de tot per part de Déu, fins i tot va crear als altres déus, amb diferents funcions o dominis cadascun; i aquests van crear encara més déus. Des d’aleshores han passat quatre Ragnaroks, i així s’ha renovat el món mortal i semidiví quatre vegades, i és clar, sense conservar vestigis de les antigues civilitzacions, encara que els deus guarden informació i alguna relíquia d’aquells temps. Ja han passat dos mil anys des de l’últim cataclisme, i ara, ens trobem en la primera edat en que ja no hi ha guerres entre mortals, tant comunes durant les quatre primeres etapes; això no vol dir que no existeixin conflictes, però es solucionen pacíficament.
Podem pensar que vivim en un lloc feliç, però no és així, la gent s’ha de defensar dels poders naturals, criatures destructives i malignes, i del pitjor mal: els déus malvats. Viuen en la felicitat fictícia d’estar en el millor lloc, i aquesta pau avorreix als déus, fet que desencadenarà el pitjor problema d’aquesta edat: la lluita entre mortals i immortals.
Els habitants dels pobles humans, han desenvolupat defenses, com la utilització d’armes, encanteris de diferents tipus, i fins i tot la canalització del poder dels déus; així es senten protegits i poden viure millor. A cada poble hi ha acadèmies on ensenyen tècniques defensives i ofensives, i gairebé tothom està preparat per a la lluita, menys els sacerdots, encarregats de vetllar per la gràcia divina, són persones recloses en els temples, s’ocupen de mantenir el déu, al que se li ha dedicat el temple, content. Això permet de viure sense preocupacions a la majoria de la gent. Com ja he dit, això avorreix en excés a les divinitats, sobretot a les menors, que són les que tenen més sang humana.
Pot indicar això l’apropament d’un altre Ragnarok? No sabem si seran capaces de fer-ne alguna de grossa, de moment es mantenen indiferents, però clarament nervioses.
Començarem a explicar el motiu de preocupació de tots els habitants d’aquesta terra des del principi, un principi que no cal que us expliqui jo, ja tinc a algú que ho farà per mi. Es tracta d’un grup d’humans al que li tinc molta estima per la seva voluntat i fortalesa, qui sap si encara els hi hauré de demanar ajut...